La llana súper fina té un diàmetre mitjà de 16.5-19,5 μ Llana homogènia de m i per sota. La llana és fina, suau, densament arrissada i té una longitud de 65 ~ 95 mm. És apte per a teixits d'alta gamma embotits.
A les dècades de 1980 i 1990, els investigadors van trobar que els fils que sobresurten a la superfície dels teixits de llana eren gruixuts i durs, estimulant els receptors del dolor a la pell.
Aquestes fibres gruixudes no tenen molta elasticitat, agreujant la sensació de picor. Com més barat és el teixit, més rugós és el fil de seda, de manera que els productes del mercat massiu com els uniformes escolars pateixen.
La indústria de la llana ha començat a prendre mesures, amb Austràlia, el productor de llana més gran del món, prenent el lideratge. A principis dels anys noranta es van introduir màquines com els escàners làser, capaços de mesurar amb precisió el diàmetre de les fibres amb una precisió sense precedents.
S'ha comprovat que les fibres amb un diàmetre de 30 micres o més són les que més picor, de manera que la llana fina i la llana ultrafina (18,5 micres o més) són cada cop més populars (i, per descomptat, molt més cares).
A mesura que la demanda de la gent de llana rugosa va caure en picat, els pastors van començar a canviar els seus ramats a races de llana naturalment més fines, com les ovelles merinos (la persona que va criar per primera vegada ovelles merinos també va comerciar amb els bitllets de dos dòlars australians d'Austràlia fins que les monedes les van substituir per monedes).
Les ovelles merines són de mida molt reduïda i no valen gaire com a ovella de carn, però les necessitats canviants han donat a aquesta raça nous usos. En els últims 20 anys, el preu de la llana ultrafina produïda per ovelles merinos ha augmentat almenys un 30 per cent, mentre que el preu de la llana gruixuda ha anat disminuint.
Les condicions naturals també hi juguen un paper. El canvi climàtic dels darrers 30 anys ha provocat una disminució significativa de les pluges anuals a Austràlia, i la llana pot esdevenir més fina sense intervenció en condicions seques.
La producció de llana ultrafina s'ha triplicat des de 1991 i ara representa gairebé un terç de la producció anual total de llana d'Austràlia. Al voltant del 90 per cent del fil de seda fina del món prové d'Austràlia, i la roba que només es pot portar a prop del cos, des de vestits de núvia fins a sostenidors, utilitza majoritàriament aquest material.
Dades esteses
A Austràlia, la llana fina es refereix a la llana merina amb un diàmetre de fibra de 19,6 a 20,5 micres, mentre que la llana ultrafina està per sota de 19,5 micres. A la Xina, la definició de llana fina és inferior a 25 micres. La llana fina s'utilitza principalment per a la roba, mentre que la llana gruixuda s'utilitza per a mobles i catifes.
La Xina és el major productor d'ovelles del món, amb un total de 150 milions d'ovelles. La Xina és el tercer productor de llana del món. La llana produïda a la Xina es caracteritza per ser relativament gruixuda i curta. La Xina produeix 160.000 tones de llana anualment, de les quals 120.000 tones són llana fina segons els estàndards xinesos. Tanmateix, només una dècima part, o unes 40.000 tones, d'aquesta es pot anomenar llana merina.
Austràlia és el segon productor d'ovelles del món, amb un total de poc més de 100 milions d'ovelles. Austràlia és el major productor de llana del món. La característica destacada de la llana australiana és la seva longitud relativament esvelta, que es produeix a partir d'ovelles merinos.
Austràlia produeix 330.000 tones de llana anualment, amb un 91 per cent de la seva llana amb un diàmetre inferior a 25 micres. Austràlia exporta 180.000 tones de llana a la Xina cada any, el 85 per cent de les quals és inferior a 23 micres.
